|
Les
aparences enganyen
M'estic passejant per la Vila. Són les deu de la
nit i es veuen geirebé tots els pisos dels edificis
que donen a la plaça amb moviment, gent que sopa,
canta, balla, juga, es petoneja... I de cop una al·lucinació:
en un pis hi veig tricornis i escuts de la policia nacional.
Deixaré de fer la migdiada després de dinar!
Però no us penseu, les aparences enganyen.
Dos grups socials tan diferents com estudiants universitaris
(majoritàriament) i policia han compartit moltes
coses: pis, cuina, lavabo, dutxes i altres coses menys agradables.
No ho sé, hi he anat reflexionant, i això
és realment greu, en el sentit que és un fet
insòlit i digne de ser objecte d'estudi. És
com si els gats deixessin els seus caus a les rates o els
tigres deixessin el racó de la selva a les seves
presses. No vull ara que amb aquestes comparacions posar
en un cantó a uns i en un altre els altres, no.
Amb la substitució dels policies per estudiants s'ha
guanyat en certes coses. En originalitat, ja que ara no
tots tenim la mateixa professió o vocació;
en varietat de gènere: noies heu guanyat el pols
als nois i sou majoria; en pacifisme; en varietat lingüística;
en mitjana d'edat, etc.
Segueixo passejant. Són les deu i cinc minutets.
Segueixo observant la Vila i recordo una de les meves obsessions,
i és la que em fa veure aquests edificis com si estiguéssim
en un barri del Berlín-est o de qualsevol ciutat
soviètica d'algun país comunista (cosa que
no m'acaba de desagradar). Mireu sinó l'sky-line
de la Vila. Tots tenim el mateix: una porta idèntica,
una bústia calcada, un "balcó" igual,
i mil coses més... D'això se'n diu practicar
la igualtat de totes, totes. No sé si els policies
els agradava aquesta situació.
El que més em costa imaginar és un dijous
policíac. A veure, ara, les nits dels dijous plenes
de festes per tots els pisos s'anomena, com ha designat
la cultura popular, dijous universitari. Com creieu vosaltres
que eren els dijous policíacs? D'aquesta idea en
podrien sortir molts acudits i moltes bromes que tots ens
poden venir al cap, perquè si ara en la festa d'estudiants
es parla de com ha anat el semestre, ja m'imagino als policies
parlant de la persecució que va acabar tan malament.
En fi, sort que encara ens queda alguna reminiscència
dels cossos de seguretat a la vila. En efecte, són
els de PROSEGUR, que encara mantenen l'esperit d'uniforme
a la Vila, hi ha coses que mai es perden.
|
