[EV] EL VILATÀ
Albert Moral D205
En Shin Chan, la nova sensació Es el major fenomen televisiu de dibuixos animats que ha trepitjat el nostre país des de Bola de Drac (Dragon Ball). En Shin Chan, un ingenios, descarat, fresc, divertit, irritant i graciós nen, es el protagonista del nou show, de mateix nom que el “prota” que des de fa uns 6 o 7 mesos es deixa veure per les nostres terres. Des dels temps de Son Goku i companyia cap altra serie aixecava similar nivell de audiencia tant entre el public infantil ,tot i que el contingut de la serie no esta per a res dirigit al menors de 7 anys, com en el jovent/adult. Precisament es en aquet darrer grup on en Shin Chan troba les seves legions mes grans i fidels d’admiradors ( i admiradores, “Quien fuera Shin Chan”).Tota Catalunya s’ha vist afectada d’una manera o altra per aquest personatge, i la nostra petita vila no ha estat menys. Sens dubta un dels programes mes vists a l’hora de dinar es en Shin Chan. I al cap vespre , allà sobre les 19:30, tres quarts del mateix. Parlem una mica del que és la serie. És com ja deveu haver endevinat els que no la heu vista (de debo encara queda algú que NO l’hagi vist?) una serie de capitols inconexos que pressenten situacions comiques entorn de la persona de Shin Chan. Les victimes de les seves trifulgues solen ser la seva mare, el seu pare, la seva professora i els seus amics de classe. Les “tortures psicològiques” a les que sotmet a aquets essers que poblen el seu mateix espai vital son d’allò mes divertides i segur que a qualsevol en algun moment donat li arrancaran una rialla. Tot i així en Shin Chan de vegades peca de simplista. En molts casos es pot dir que una vegada vists 2 o 3 capítols de Shin Chan, vistos tots. Els gags ja archipopulars de la trompa o el culet de l’angelet estan mes que vistos. Pero sembla ser que darrerament esta provant d’innovar ficant nous personatges com la germana d’en Shin Chan , la Himawari la qual ara es la que du de bolid al seu germà gran. Algunes persones expertes en el camp de l’entreteniment televisiu poden dir que en Shin Chan es un clar exemple de grulleries i mal gust, però això no sembla afectar les opinions del gent a l’hora de valorar-lo. No sabem exactament que es el que fa en Shin Chan, el que està clar es que els aficionats cada vegada gaudeixen mes dels seus gags i agraden de combinar expressions com les del “culet culet” o la trompa amb el tambe conegut “cuñaaaaaaaaaaaaaa-aaae”. A la vila com hem vist abans ha calat ben fons, i es va notar particularment al nadal, havent-hi gent que decorava les seves finestres amb mosaics que formaven la cara d’en Shin Chan, decorant la casa amb murals que tenian la seva efígie com a part central, i tambe cantant la canço del programa o escoltant la versio tecno que pot ser igualment de ballable tant si ho fas “a lo Shin Chan” com si no. Fent una mica de critica diriem que en Shin Chan és una serie de dibuixos atipica. És evident que no es recomenada per als nens menors de 10 anys. Les seves bromes son mes indicades per als adolescents que no pas pel public infantil, de tota manera tambe te una important coalició de nenes petits que se’l miren. Precisament pels destinataris d’aquestes bromes s’enten que en Shin Chan tingui tant d’exit entre el grup d’adolescents. Tot i aixi moltes vegades ha travessat de ben lluny la prima linia que distingeix el bon humor de les coses grolleres i ridicules. Aixo li ha acarreat una gran quantitat de critiques de alguns critics de series i asociacions de pares. Tambe ha reobert la pol·lemica que tracta de si els dibuixos animats japonesos haurien de seguir portant-se tot i el seu contingut de vegades obsce. Hauria de quedar ben clar que en Shin Chan ve a ser una mena de “Simpsons” pero en japones. En termes generals, una bona serie de comics i TV per a joves i adults aficionats al manga i per als que no ho siguin com hem ja pogut veure a la nostra vila. La fitxa Yoshito Usui es el pare de la criatura. Va crear en Shin Chan ja fa 8 anys. Al principi es publicava a les seccions de tires comiques de les revistes japoneses de Dibuixos (Ed. Kado-kawa). Al 1997 es va decidir editar Crayon Shin Chan en format de Manga i fer-ne una sèrie de TV. Va tenir un gran exit. L’any passat, a mitjans final de l’estiu va començar a emetre’s pel 3xl.net.

  www.vilauniversitaria.com