|
La
batalla de l’Ebre
‘Un
home no ha de viure on no hi ha
justícia i on no corre l’aigua dels rius’.
Sócrates
 Ara
fa dos anys, el Gobern Central va presentar l’avantprojecte
de l’esperat Plà Hidrològic Nacional
(PHN) que havia d’acabar amb els problemes d’abastiment
d’aigua de la zona de LLevant mitjançant el
transvassament d’aigua de l’Ebre. Des d’aleshores,
la polèmica ha envoltat aquest projecte, que ha acabat
enfrontant a pagesos, polítics i ecologistes dels
territoris afectats. Des d’El Vilatà, ens hem
preocupat per aquest tema, i ens hem preguntat: que diu
exactament el PHN? És la millor de les alternatives,
o tan sols la més rentable econòmicament?
I, sobretot, és beneficiós per a tots?
Història
d’un conflicte
Amb la majoria absoluta aconseguida en les eleccions del
2000 encara a la ment de tots, el Gobern del PP va decidir
ficar-se de cap a les brases per sol·lucionar un
problema històric: el dèficit d’aigua
que sofreix la costa de Llevant. Després de descartar
altres fórmules (com ara el transvasament d’aigua
del Roine francés o la implantació generalitzada
de màquines dessalinitzadores) per ser considerades
‘dífícils’ o ‘poc rendibles’,
el Gobern es va decantar pel transvasament de 1050 hectòmetres
cúbics anuals d’aigua de l’Ebre cap a la
Comunitat Valenciana, Murcia, Almeria i zones metropolitanes
de Barcelona, Tarragona i Girona. La polèmica estava
servida.
Des d’un bon principi, la resolució va ser acollida
amb satisfacció a les zones beneficiades pel transvasament.
Ja fa molt de temps que la manca d’aigua fixa un límit
insalvable per al desenvolupament del turisme i l’agricultura
a Murcia i el sud de la Comunitat Valenciana, i els altres
plans anteriors (com el transvasament Tajo-Segura) no havien
suposat cap sol·lució vàlida. Amb el
creixement de l’oferta turística i la consolidació
del conreu d’horta a Murcia, va ser la població
qui va acabar pagant el déficit hídric amb
talls diaris en el subministrament que en algunes poblacions
duraven fins a 13 hores. Per a ells, i per als agricultors,
el PHN va arribar com caigut del cel.
A les terres banyades per l’Ebre, en canvi, la reacció
va ser ben diferent. El riu Ebre no és tan sols un
símbol de gran valor sentimental, si no el motor
de l’economia d’aquestes zones, tan pel turisme
que atrau com pels cultius que mou. I tots dos elements
s’han vist ja perjudicats per la política hidràulica
que s’ha dut en els darrers decenis, i que el PHN no
fa si no agreujar. Per això, la majoria dels agricultors
d’aquestes zones rebutjen les compensacions econòmiques
previstes al PHN -5.000 milions de pessetes anuals fixes
més 5 pessetes per metre cúbic transvassat-
al·legant que el PHN no busca el benestar social
si no l’econòmic, i que els beneficiats no seran
els pagesos si no els hotelers. Per a ells, i per a molts
altres, el PHN parteix de motivacions polítiques
i territorials que tenen ben poc a veure amb la manca de
recursos hídrics per a l’ús qüotidià.
I critiquen, per exemple, el sistema d’agricultura
intensiva que te lloc a Almeria o la pésima política
hídrica que s’ha fet a Murcia, on el 86% de
les fonts i manantials s’han perdut, contaminat o exhaurit
per una mala gestió i una sobreexplotació.
I és que no hem d’oblidar que el PHN enfronta
el gobern espanyol amb dues comunitats històricament
molestes amb aquest. Per una banda, l’Aragó,
amb un enorme potencial económic i turístic
totalment desaprofitat, que veu en l’Ebre una de les
seves poques fonts de riquesa i identitat. Per l’altra
banda, les Terres de l’Ebre, una de les zones més
pobres de Catalunya i amb un sistema econòmic, agrícola
i turística basat totalment en el Delta de l’Ebre.
Per a totes dues comunitats, el PHN suposa una agressió
als seus interessos econòmics, a més d’un
nou element de desequilibri territorial que no farà
si no esperonar l’especulació immobiliaria i,
en conseqüència, agreujar les diferències
existents. I tot això, sense ni tan sols parlar de
la possibilitat de que el PHN suposi la mort del Delta de
l’Ebre.
Una
nova cultura de l’aigua
I és que aquest pla no ha estat criticat únicament
pels agricultors, si no també -i principalment- per
grups ecologistes de tota Europa, que n’han demanat
l’anulació per les repercussions que tindrà
en el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Aquests grups,
encapçalats per GREENPEACE i ADENA, han posat en
dubte els estudis sobre els quals es fonamenta el PHN i
que consideraven que l’Ebre disposa d’un excedent
hídric de 5.300 hm3. Rés més lluny
de la realitat: el cabdal de l’Ebre s’ha reduït
en més d’un 50% en menys de quaranta anys, i
el volum de sediments que arrastra -i que son responsables
directes de l’existència del Delta- és
tan sols un 0’03% del que tenia abans de la creació
del pantà de Mequinensa. En aquest sentit, el PHN
no faria si no agreujar tota una sèrie de problemes
que han començat a aparèixer en els darrers
anys i que amenaçen l’existència del
Delta, com ara:
Regressió
del Delta.
Salinització de la conca.
Contaminació de l’aigua.
Intrusió marina (l’únic de tots quatre
previst al PHN).
Si
finalment el PHN s’aplica, el dany causat a l’ecosistema
del delta de l’Ebre resultarà irreparable. En
uns pocs anys, es perdrà la pesca al sud del riu
i el 10% dels arrossers, mentres que l’aigua salada
superarà els 40 quilòmetres per damunt de
la desembocadura en que avui en dia arriba en determinades
époques de l’any. La regressió del Delta
provocarà l’engulliment per part del mar del
seu territori i crearà un desequilibri que afectarà
la vegetació i la fauna autòctona local, mentre
que la manca de cabdal causarà una deficiència
d’oxigen en l’aigua que provocarà la mort
d’un alt percentatge de la fauna marina. A més
a més, l’impacte dels tretze pantans prevists
pel PHN a Navarra i l’Aragó reduiran encara
més el volum de sediments que arrosega el riu, fet
aquest que comportarà una pèrdua d’altura
de 3mm anuals que, combinats amb el creixement del nivell
del mar a causa del calentament global (2mm anuals), provocarà
que en menys de 50 anys el Delta es trobi mig metre per
sota del nivell del mar. Si tot això acaba succeint,
el perill de desaparició total del Delta deixaria
de ser una possibilitat i es convertiria en una realitat.
Partits polítics i agricultors de l’Aragó
i les terres de l’Ebre han utilitzat aquests arguments
per reforçar la seva postura contrària al
PHN. Aquests grups han destacat que, avui en dia, l’Estat
espanyol està desfasat en quant a matèria
ecològica, a causa d’una política que
prioritza el benefici econòmic a la sostenibilitat
medioambiental. Tots aquests motius han provocat una enorme
mobilització popular contrària al PHN. Només
cal fer un cop d’ull a les dades: des de la presentació
de l’esborrany definitiu, el 5 de Setembre de 2000,
s’han realitzat més de 200 manifestacions en
contra del PHN; s’han creat 30 agrupacions contraries;
s’han reunit fins a 300 000 persones en una sola manifestació
(10 de Març de 2002, Barcelona); i la polèmica
ha arribat fins al Parlament Europeu, on la concessió
o no de subvencions per al projecte (imprescindibles per
a la seva realització) està provocant enfrontaments
entre diversos partits polítics de tota Europa.
I a tot això, la gent ara es pregunta com acabarà.
Tot i que la polèmica que envolta el PHN sembla que
vingui des de fa una eternitat, tan sols acaba de començar.
De fet, caldrà esperar a que el Parlament Europeu
es pronuncii per començar a endevinar com es resoldrà
tot. Però sembla força improbable que aquest
parlament pugui impedir la realització del transvasament
-i menys encara quan el Partit Popular està aprofitant
la presidència de la UE per pressionar-hi a favor.
Tot sembla, doncs, de cara per al Gobern de Jose María
Aznar, qui ja ha demostrat que no li tremola la ma a l’hora
de prendre decisions impopulars. Però ja val la pena
que estudíi amb deteniment les possibles conseqüències.
Perqué si les veus més crítiques i
negatives tenen raó respecte a l’impacte que
el PHN tindrà sobre la conca de l’Ebre, la reacció
del poble serà imprevisible.
Ara per ara, és impossible endevinar com es resoldrà
tot plegat. El que és segur és que encara
en sentirem a parlar molt, d’aquest pla.
CRONOLOGIA
D’UNA POLÉMICA
| 1885: |
El
Gobern espanyol estudia per primer cop el problema de
la manca d’aigua a l’Estat espanyol. |
|
05 / 9 / 2000: |
El
PP presenta l’avantprojecte del PHN. |
| 30
/ 1 / 2001: |
El
Consell Nacional de l’Aigua dona el seu vist-i-plau
al Plà. |
| 11
/ 3 / 2001: |
150.000
persones es manifesten a Madrid en contra del PHN. |
| 08
/ 6 / 2001: |
El
Parlament aprova el PHN amb els vots del PP, CiU i Coalició
Canària. |
| 05
/ 1 / 2002: |
El
debat sobre el PHN arriba al Parlament Europeu i provoca
un enfrontament entre el PP i partits polítics
d’esquerres de tota Europa. |
| 10
/ 3 / 2002: |
300.000
persones assisteixen a Barcelona a la manifestació
més multitudinaria en contra del PHN. |
| 2008: |
Any
en que es preveu acabar de construir les infraestructures
previstes en el PHN |
Preservar
el medi ambient, feina de tots
El
PHN és, segons molts, una nova mostra de l’errònia
política ecològica de l’Estat espanyol,
i per extensió de la societat occidental. Els ecologistes
han aprofitat aquesta polèmica per plantejar noves
alternatives als grans transvasaments, més ecològiques
i que no tindrien tant impacte en el medi ambient, com ara
el reciclatge o regeneració d’aigües depurades,
la recuperació dels aqüífers o la dessalació
d’aigua del mar. Aquestes fòrmules garantitzarien
l’abastiment de l’aigua amb una repercusió
mínima en un hàbitat natural cada cop més
debilitat per l’acció humana. Però la
millora del nostre entorn no depén exclusivament
de les accions dels goberns, si no també de la nostra
actuació personal. De fet, la quantitat d’aigua
que l’OMS estima com a suficient per persona i dia
(80 litres) està molt lluny dels usos que se’n
fa a Barcelona (345 litres) o a d’altres regions on
el consum arriba a nivells desproporcionats (500 litres
a l’Anoia). La conscienciació personal i i l’actuació
diària de cadascún de nosaltres resulta indispensable
per a mantenir l’equilibri dels nostre ecosistema.
|
