|
Carta
de presentació
Hola
amics i amigues.
Sóc
en Xevi Castellá, i vull estudiar periodisme . Aquests
primers dies m'han servit per introdüir-me en aquesta
petita ciutat, Bellaterra.
Sóc una persona de 20 i 9 anys. Aquests darrers 9
anys són els que hom ha fet servir per a rehabilitar-se
. Vaig tenir un accident que hem va fer estar 55 dies a
la UVI i molt més temps sense poder caminar (he estat
un llarg temps assegut en una cadira de rodes). En aquest
moment estic en el PIUNE, en sóc un pioner (l'únic
membre d'aquest any que es universitari). Grácies
PIUNE!!
Tot
just fa aproximadament una setmana que estic a Bellaterra,
i ja he assolit una bona convivéncia. Les raons són
diverses. Part de la meva adolescéncia l'he passat
estudiant, peró la meva vida es parteix en dos quant
estava a les portes d'entrar a la universitat (aquell mateix
vaig aprovar la Selectivitat).
Ara,
aquesta partició resulta massa llarga. Vull llimar-me
a mi mateix per poder-me assemblar a la persona que representava
aquell Xevi dels anys 90.
Ara
estic a les portes d'iniciar els estudis dels meus somnis,
WHY NOT ?
He
aconseguit una gran part del meu objectiu. Per qué?
La convivencia amb els companys del pis,els cambrers i altres
universitaris, i l'allau de voluntaris i voluntaries d'arreu
del món. De mica en mica s'omple la pica .
Tingueu
present que el meu própi medicament depent un excel.lent
comportament sobre la meva persona.
El
meu medicament és una pastilla i mitja al sortir
el sol. Al matí m'endinsó en aquesta ciutat
universitaria. La fam em fa "correr " de la meva
habitació al E205 fins el frankfurt de la Vila, on
m'espera el meu esmorzar (una pasta i un cacaolat calent).
Fins ara, el 6 de desembre del 2002, només he fet
una classe de práctica de Periodisme (tot i que el
professor Xavier creu que em falta teorica...)
He
aconseguit una part del que volia. Tot i que no dubto de
seguir treballant, encara no estudio. Ara, tenim que configurar
els horaris (el dinar, el sopar, les classes, el gimnás...).
De
moment, ja he assolit uns objectius amb bona nota .
He
vingut aquí per lluitar per diverses bandes. Una
és la própia: escriure sobre un camp on les
persones amb movilitat redüida puguin ser protagonistes
de la seva própia vida, on siguin els conductors
d'una vida plena. Un món on tinguin l'opció
de triar. Sembla llástimós no poder-nos moure
pel sól fet d'esser invident o d'anar en cadira de
rodes. O no sóm tots humans pero diferents? Cal agermanar-nos!!!Endavant!!
Gracies.
|
